Com molts ja sabeu, durant el meu descans a casa vaig prendre la decisió d’acabar el viatge i tornar definitivament a la meva terra. Va ser una decisió difícil de prendre, per això fins a l’últim moment no ho vaig decidir.

Escric aquestes línies ja des de casa. Tenia un bitllet de tornada a Grècia, ja que la meva idea era continuar cap a Turquia, és per això que vaig tornar a Grècia a per la meva bici i vaig emprendre el meu (d’altra banda ràpid) retorn a casa. Vaig ser des de la illa Eubea fins a Patras, d’aquí vaig agafar un ferri fins a Ancona (Itàlia). La idea era fer també el camí des d’Ancona fins a Civitavecchia amb bicicleta, però entre les ganes d’arribar i el dolor de cul (potser per haver fet 147 quilòmetres un dels dies anteriors) vaig decidir agafar un tren fins a Civitavecchia (passant per Roma). El de les ganes d’arribar no significa que hagués perdut l’interès per viatjar, però haig de reconèixer que no tenia la mateixa motivació de pedalejar cap a Àsia que fer-ho de tornada a casa. Ja en Civitavecchia vaig agafar un altre ferri fins a Barcelona.

Seguir llegint

Encara que porto molt temps sense escriure, la majoria de la meva gent sap què és de mi. He tornat a Barcelona per passar l’hivern. Intentaré resumir què ha passat des que em vaig anar d’Atenes, i per què he decidit tornar.

Després de passar el nadal i el cap d’any a Atenes (de nou, mil gràcies a Stelios i la seva família per aquelles fantàstiques setmanes) vaig emprendre de nou el viatge el dilluns 11 de gener. Però la tornada a la ruta em va durar poc, de fet només un dia.
Seguir llegint

Sempre parlo de la ruta, de la gent que em trobo i dels moments que visc amb ells. Intento transmetre el que visc en aquest viatge, de forma més o menys encertada, perquè d’alguna forma viatgeu amb mi. Però mai he explicat els motius pels quals vaig començar aquest viatge i el canvi de vida que està suposant, més enllà de les resumides explicacions que us dono als que em pregunteu.
Seguir llegint