Com ja sabeu, des de fa més de dues setmanes en Manel i jo continuem aquest viatge per separat. No us parlaré sobre aquest tema, perquè ja s’ha parlat bastant, i el que vull ara és mirar cap a davant i tornar a sentir aquesta motivació per continuar aquest viatge, sense el malestar que he tingut per aquesta situació i sense ressentiments, oblidant-me de tot això per sentir el que al cap i a la fi busco d’aquest viatge: Llibertat.

Han passat molts dies, així que començaré per el moment en el qual vaig passar a pedalejar en solitari. No sense abans agrair a l’Anita per acollir-nos uns dies a Padova, van ser uns dies increïbles en una ciutat preciosa. Gràcies per la teva amabilitat i per fer-nos-ho passar tan bé amb tu i els teus amics.

Seguir llegint

De vegades fer cas al teu cor, a aquesta petita veu que et parla, et porta a haver de prendre decisions molt difícils. La mateixa petita veu que em va fer començar aquest viatge, la qual cosa ja va ser una decisió realment difícil, em diu ara que continuï el meu propi camí.

Aquesta decisió de continuar sol és personal i egoista, però aquest viatge no és solament un somni, és un canvi de vida, i no es pot viure amb la sensació de que hauries de fer les coses d’una altra manera, és millor simplement fer-les, pot ser que t’equivoquis, però és l’única forma de sapiguer si és el que volies. Seguir llegint

Aquesta setmana ha estat una gran setmana, probablement la setmana amb més anècdotes i reptes complerts en el que portem de viatge.

Per començar, volem agrair a l’Eva pel seu gran acolliment i les quatre nits passades a casa seva. Gràcies a ella i la seva gran ajuda vam poder treballar amb els blogs (temes de servidors i dominis). Es a dir, coses internes que no es veuen però que són absolutament necessàries perquè tots continuem gaudint de la nostra particular aventura. També ens va ajudar en temes mecànics portant-nos al “bike kitchen” que presideix en Rocco. Seguir llegint

Aquesta setmana ha estat una setmana per recordar, però no per la quantitat de quilòmetres recorreguts o ciutats visitades, sinó per la quantitat de gent hospitalària que ens hem trobat pel camí.

Ens acomiadem de la família de’n Manel i la núvia de’n Max i dediquem la resta del dia a recarregar energies per a la setmana vinent, ja que ens havien informat que seria per passos de muntanya relativament durs fins a Milano… afortunadament, com explicarem més endavant, no va anar així. Seguir llegint

Aquesta ha estat la setmana del triplet: Hem superat el mes, passat els mil quilòmetres i arribat a Mònaco i Itàlia. Però comencem explicant el succeït la setmana passada, ja que no vam tenir temps d’explicar-lo abans.

Com us expliquem al post sobre Marsella, vam tenir alguns problemes amb l’eix posterior de la bici de Max i la sort que ens acollís Fabien, un cicloturista que tornava del seu últim viatge.

Sortim de Marsella direcció Casis, un dels llocs que ens va recomanar Flo (company de treball de Max, gràcies!). A partir d’aquí deixem la còmoda costa per començar a pujar per la patida (però satisfactòria) muntanya. Seguir llegint