L’energia de la tempesta

Aquesta setmana no ha estat una setmana fàcil, més aviat el contrari, però tots els problemes tenen solució, això és alguna cosa que aprenem al llarg de les nostres vides.

La dificultat del camí no està sempre en el camí, en ocasions la tenim en la nostra ment. És normal que en la segona setmana sorgeixin les primeres enyorances, les primeres dates importants en la qual no pots estar amb els teus.

Aquesta setmana (19/08/2015) ha estat l’aniversari de Fio (núvia de Max) i des d’aquest blog volem dedicar-li nostra millor i més gran felicitació possible. Moltíssimes felicitats Fio!!!!

Però fins a aquí les penes! Hem tingut una setmana plena d’aventures 🙂
Sortim de Villenueve de Bézier seguint el Canal du Midi. Sol i pistes per a bicicletes al voltant dels canals que van a Montpeller on ens esperaven els nostres amfitrions de Warmshowers Etienne i Arancha. Un plaure haver compartit uns dies amb vosaltres nois!

Sortim de Montpeller amb un gran sabor de boca de la ciutat. Bellíssima! I amb Trueno, la bicicleta de Max, suposadament reparada.

La terra en aquest lloc de França és plana i fàcil de circular. Tot genial per al ciclista. Però pel que sembla això és massa fàcil per al guionista de around.blue així que si no hi ha pujades tindrem burxades! Pensàvem que amb la cinta anti-burxades posada en els pneumàtics de Trueno se solucionaria tot… el que no esperàvem era que el propi anti-burxades provoqués les burxades! La roda posterior està passant la seva pròpia odissea. Reparat l’eix a Montpeller gràcies a l’habilitat de Manel a adaptar un eix qualsevol als especials del remolc, es va tornar a doblegar el nou… i portem tres burxades més juntament amb un radi que va provocar una altra burxada… Esperem que el nou invent de Manel de posar la càmera punxada entre la cinta anti-burxades i la càmera solucioni el problema.

A tot això cal afegir-li que en Gallician ens va caure el major diluvi fins avui provocant una caiguda sense conseqüències a Manel. A Negreta (la bicicleta de Manel) no li agrada l’aigua.
Superem el diluvi gràcies a l’hospitalitat de Jean Pierre que ens va acollir en el seu garatge. I També superem el fanguer de l’endemà on ens vam veure atrapats al costat del canal del Rhône com dinosaures en sorres movedisses.

Només podem dir una cosa, que l’energia de la tempesta ens faci més forta. És segurament l’únic camí per sortir del pas. Moral nois, molta moral!

Ara estem a Marsella on esperem resposta per poder trobar uns dies de descans en Nice o Cannes.

Com sempre agrair a totes les persones que ens ajuden pel camí i a tots vosaltres per llegir-nos i les vostres mostres de suport.

MIL MILIONS DE GRÀCIES!!!!!