L’últim post ho vaig escriure fa gairebé tres setmanes a Albània. Al següent dia de publicar-ho Manue i Max van agafar el seu camí cap a Thessaloniki, Clément i jo vam continuar més o menys prop de la costa en direcció a Egio.

Ha passat gairebé un mes des de que vaig escriure l’últim post, i han passat moltes coses des de llavors, més de les quals la meva pròpia imaginació podria esperar per aquest interval de temps. Però és una cosa al que començo a acostumar-me, una setmana d’aquest viatge equival a molt més temps en la, Seguir llegint

Com ja sabeu, des de fa més de dues setmanes en Manel i jo continuem aquest viatge per separat. No us parlaré sobre aquest tema, perquè ja s’ha parlat bastant, i el que vull ara és mirar cap a davant i tornar a sentir aquesta motivació per continuar aquest viatge, sense el malestar que, Seguir llegint

Aquesta setmana ha estat una gran setmana, probablement la setmana amb més anècdotes i reptes complerts en el que portem de viatge. Per començar, volem agrair a l’Eva pel seu gran acolliment i les quatre nits passades a casa seva. Gràcies a ella i la seva gran ajuda vam poder treballar amb els blogs, Seguir llegint

Aquesta setmana ha estat una setmana per recordar, però no per la quantitat de quilòmetres recorreguts o ciutats visitades, sinó per la quantitat de gent hospitalària que ens hem trobat pel camí. Ens acomiadem de la família de’n Manel i la núvia de’n Max i dediquem la resta del dia a recarregar energies per, Seguir llegint

Aquesta ha estat la setmana del triplet: Hem superat el mes, passat els mil quilòmetres i arribat a Mònaco i Itàlia. Però comencem explicant el succeït la setmana passada, ja que no vam tenir temps d’explicar-lo abans. Com us expliquem al post sobre Marsella, vam tenir alguns problemes amb l’eix posterior de la bici, Seguir llegint

Aquesta setmana no ha estat una setmana fàcil, més aviat el contrari, però tots els problemes tenen solució, això és alguna cosa que aprenem al llarg de les nostres vides. La dificultat del camí no està sempre en el camí, en ocasions la tenim en la nostra ment. És normal que en la segona, Seguir llegint

Després d’una setmana i dos dies de la sortida per fi hem trobat un moment on escriure una mica! i a més carregar bateries 🙂 El segon dia (com alguns ja sabeu) ho dediquem íntegrament a millorar i obrir el blog (que igual que les núvies es feia esperar). Després d’aquest inesperat començament, partim, Seguir llegint

El dia D va arribar. Ahir teníem les bicicletes esperant-nos en els nostres garatges, esplèndides amb les seves maletes carregades d’il·lusions i somnis… aproximadament 50 quilos de coses que encara no sabem si necessitem! Ens vam pujar a les nostres muntures sense coneixement de com anaven a funcionar. Sorpresa va ser veure que malgrat, Seguir llegint