El viatge comença
El dia D va arribar. Ahir teníem les bicicletes esperant-nos en els nostres garatges, esplèndides amb les seves maletes carregades d’il·lusions i somnis… aproximadament 50 quilos de coses que encara no sabem si necessitem!
Ens vam pujar a les nostres muntures sense coneixement de com anaven a funcionar. Sorpresa va ser veure que malgrat l’experiència en altres viatges d’en Manel tampoc ell podia anar en línia recta, el carret és un amic entremaliat! Ens trobem a Dosrius al voltant de les 9:45 i ens dirigim direcció Argentona, on amics i familiars es van reunir per recolzar-nos en la nostra sortida.
Van ser moments inoblidables, veure tantes persones estimades reunides per un fi com és la nostra volta al món. Va ser un còctel de sentiments i emocions impossible d’explicar amb paraules.
A les 11:15 les nostres mares es van reunir per donar-nos el tret de sortida. La volta al món va començar! Partim a pel nostre primer dia amb una petita escorta de 5 amics que ens van acompanyar en bicicleta cap al nostre primer destí, Vallcanera, on ens esperaven 4 amics més i els pares de Manel.
El dia va ser molt complet. Vam tenir sol, núvols, pluja, una vella excèntrica, dues punxades, diverses sortides de cadenes i una roda que es va descol·locar del seu lloc. No es pot demanar més, a aquest ritme els fabricants de cambres es faran d’or amb nosaltres.
Volem agrair totes les mostres de suport, tant les dels que van assistir a la sortida com les dels que ens van acompanyar i van escriure en xarxes socials. GRÀCIES!
Una abraçada a tots!!
Español
Català
English
Hoy nos hemos conocido en la playa de Colera en Girona. Después de conocer vuestro proyecto reconozco que me habéis dado mucha envidia….sana por supuesto. Os deseo toda la suerte del mundo. Os iré siguiendo a través de vuestra página. Lo dicho ánimo y mucha suerte.
“Cuando emprendas tu viaje a Itaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.
[ … ]
Que muchas sean las mañanas de verano
en que llegues -¡con qué placer y alegría!-
a puertos nunca vistos antes.
[ … ]
Mas no apresures nunca el viaje.
Mejor que dure muchos años
y atracar, viejo ya, en la isla,
enriquecido de cuanto ganaste en el camino
[ … ]”
(Kavafis)
bon viaje chicos!
stelios.
bon viaje!
stelios
La idea de la pagina me pareció genial pero esta del blog es lo mas,me encanta!!!! Fue muy bonito poder despedirme de vosotros aquí en dosrius,cuantas emociones el cachondeo de siempre y luego veros partir hacia unmundo que os esta esperando para hacer de vuestro sueño una rrealidad.
Felicidades chicos Max y Manel sois el claro ejemplo de quien la sigue la consigue,disfrutar al máximo de esta gran experiencia que a todos nos encantaria hacer pero no todos tenemos el valor de hacerla,solo personas valientes como vosotros sois capaces de agarrar una bicicleta con las cosas mas necesarias e ir a la aventura,una gran aventura que cuando acabeis tenemos que compartir con las narraciones de vuestras vivencias en este mundo… Un beso OS QUIERO!!!!
P.D: acordados de mi pulsera que quiero una y si tenéis alguna sudadera de around blue también,muchos besos!!!!
Jesus was tested on every level, just like us, he had to live in the world and endure all the same kinds of temptations we do–having a wife, even a family, would to me, make him all the more Grace to me–but then again–actually, I am just thinking of one of my old churches and the glares I would have just had thrown at me for saying Jesus was a Man. XD Yah, I’ve been out of the system way to long…But you know, that’s just the thoughts of an uneducated female rambling Christian You make it sound much more fancy Josh.