Passant l’hivern a casa

Encara que porto molt temps sense escriure, la majoria de la meva gent sap què és de mi. He tornat a Barcelona per passar l’hivern. Intentaré resumir què ha passat des que em vaig anar d’Atenes, i per què he decidit tornar.

Després de passar el nadal i el cap d’any a Atenes (de nou, mil gràcies a Stelios i la seva família per aquelles fantàstiques setmanes) vaig emprendre de nou el viatge el dilluns 11 de gener. Però la tornada a la ruta em va durar poc, de fet només un dia.

Estava intentant sortir d’Atenes cap a Thessaloniki quan una moto es va parar davant meu mentre feia gestos perquè em parés. No tenia ni idea de què volia, fins que vam començar a parlar i em va explicar que ell també havia fet diversos viatges amb bicicleta i es va interessar per la meva història. Després d’una interessant xerrada parats a la meitat del carrer, em va preguntar cap a on anava, en comentar-li la meva intenció d’anar a Thessaloniki em va recomanar que anés per la illa Évia (o Eubea), ell havia fet alguna vegada aquesta ruta. No tenia pràcticament una ruta pensada per arribar a Thessaloniki, així que no m’ho vaig pensar dues vegades i li vaig fer cas.

Vaig arribar a Ag. Marina, d’on sortia el ferri per arribar a Évia. S’estava fent de nit, vaig trobar un bon lloc on posar la tenda així que vaig decidir passar la nit allí i agafar el ferri l’endemà (a més no sabia si passarien més, encara que després des d’on estava ho vaig veure venir, tenia vistes privilegiades :P). L’endemà em vaig aixecar una mica tard, mentre desdejunava vaig veure venir el ferri, vaig pensar que no em donaria temps de recollir-ho tot i baixar fins al port, així que ho vaig donar per perdut i vaig esperar al següent. Ho recullo tot i quan ho veig venir des de lluny de nou començo a sortir. Mentre baixava em vaig adonar que havia perdut el comptaquilòmetres, vaig haver de donar mitja volta i buscar-ho, pensant que tornaria a perdre el ferri. Al final vaig arribar, però justet.

Mentre navegava en el ferri amb unes vistes impressionants, un noi em va parlar en grec pensant que jo era d’allí. Li vaig dir que no parlava grec (amb el meu pèssim anglès) i em va preguntar què idiomes parlo, després de respondre-li que parlo espanyol, català i una mica anglès, em va començar a parlar en català, jo no sortia de la meva sorpresa. Ell és diu Erik, un nord-americà que va viure a Barcelona uns anys, i que em va explicar que anava a la illa per passar una temporada en una casa a canvi de cuidar-la.

Quan arribem al port em va proposar que anés amb ell a la casa, com no tenia molts plans vaig acceptar la proposta. Van venir a recollir-nos Alex i Tim i ens van portar a la casa (després de pujar la bici i les coses al cotxe, amb prou feines cabíem).

La casa és una passada, està perduda a l’altre costat de l’illa, però és impressionant. Allí vaig conèixer a Louise (l’esposa de Tim) i a altres amics que van venir a la casa, a tots ells els mando una forta abraçada.

Després de totes aquestes coincidències que em van fer conèixer a l’Erik i acabar en aquesta casa, vaig decidir passar uns dies allí, ajudant al que fes falta. Vaig aprofitar per investigar sobre els següents països pels quals planejava que em portés la meva ruta: Turquia i Iran. Vaig veure que a Turquia m’esperava un dur hivern, pel centre molt fred, prop del Mar Negre menys fred però molta pluja. Llavors vaig veure que tenia l’oportunitat de passar l’hivern en aquesta casa (sí, sóc un cagat), i llavors vaig arribar a la conclusió que posats a passar l’hivern, ho podia fer a la meva casa, principalment perquè trobava molt a faltar a la Fio i a la meva família i amics. Tenia ganes de veure’ls i els meus pares sobretot necessitaven veure’m (a la Fio almenys l’havia vist a Atenes). Per aquesta i altres raons (alguns pensaran que principalment per veure Star Wars :P), vaig decidir tornar a casa.

Vaig agafar vol d’anada i tornada i vaig deixar la bici i gairebé totes les meves coses a la casa. No li vaig dir gens a ningú, volia que siguesi una sorpresa. Per arribar des de l’illa a la meva casa vaig haver d’agafar el cotxe (gràcies a l’Erik per portar-me al port), el ferri, l’autobús, el metre, l’avió, un altre autobús, el tren i un altre cotxe, vaja, tot un dia de viatge, però sens dubte va merèixer la pena.

El 10 de març torno a Grècia amb la meva bici, una part de mi la trova molt a faltar.

Vull agrair a l’Erik i a tots els seus amics per donar-me l’oportunitat de conèixer-los i passar en aquesta casa de somni unes setmanes fantàstiques.

Erik y un servidor

Una abraçada a tots!