Un dur però motivador començament

Després d’una setmana i dos dies de la sortida per fi hem trobat un moment on escriure una mica! i a més carregar bateries 🙂

El segon dia (com alguns ja sabeu) ho dediquem íntegrament a millorar i obrir el blog (que igual que les núvies es feia esperar). Després d’aquest inesperat començament, partim el dimarts 11 cap al que ja se sentia un viatge més real. Ja no teníem amics recolzant-nos al nostre al voltant, ni família esperant-nos al final del dia.Sortim de Valcanera al migdia i ens dirigim a la nostra primera destinació turística: Girona. La capital de la comarca ens va oferir com sempre un paisatge espectacular, probablement la capital de província més bonica de Catalunya. Haig de saludar a Verónica, assistenta de l’oficina de turisme, i a totes les treballadores d’allí que van ser molt amables i atentes amb nosaltres.

Continuem al nord on passem nit en Bascarà i Còlera abans de creuar els Pirineus. Tot sense anomalies a excepció de les ulleres de Max, que van decidir donar la volta al món pel seu compte!

Els primers ports de muntanya van ser esgotadors, però l’arribar a la frontera ens va motivar a continuar. Arribem al primer poble francès, Cerbere, on ens va caure la de sant quintín. Xopats fins a les natges decidim descansar i esperar a que passés el temporal, que per sort va durar poc. Continuem per França on passem nit en Banyuls-sur-mer, Saint Cyprien, Port de Leucate i Narbonne.

Molt aconsellable la costa francesa. Com sempre volem agrair a tots els que ens ajudeu a fer possible aquest viatge. També volem agrair el suport de David, Miguel Ángel, Marta, Sebastien i a tots els que ens trobem pel camí i decideixen parlar amb nosaltres, en particular a Silvia i els seus veïns que ens van acollir en els seus terrenys la passada nit.

Mil gràcies a tots per llegir-nos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD: Mil gràcies a la família de Manel que van venir a veure’ns en Narbonne. Milions de petonets!!!!