Primer mes i mil quilòmetres superats

Aquesta ha estat la setmana del triplet: Hem superat el mes, passat els mil quilòmetres i arribat a Mònaco i Itàlia. Però comencem explicant el succeït la setmana passada, ja que no vam tenir temps d’explicar-lo abans.

Com us expliquem al post sobre Marsella, vam tenir alguns problemes amb l’eix posterior de la bici de Max i la sort que ens acollís Fabien, un cicloturista que tornava del seu últim viatge.

Sortim de Marsella direcció Casis, un dels llocs que ens va recomanar Flo (company de treball de Max, gràcies!). A partir d’aquí deixem la còmoda costa per començar a pujar per la patida (però satisfactòria) muntanya.

Passem per diversos pobles entre els ports de muntanya, fins que vam arribar a un lloc que no podíem deixar passar, el circuit de Paul Ricard!

Després de passar-hi una bona estona i gaudir d’un parell de curses de supermotard i gran turisme (birra en mà), continuem la ruta fins arribar a Grimaud, on vam pujar l’anterior post, ja que no vam poder publicar-lo abans. Ens dirigim llavors al port tornant així a la ruta costanera, i continuem direcció Cannes, passant per St-Raphael i altres pobles costaners que ens van agradar molt.

Arribem a Cannes bastant cansats, les carreteres de muntanya van ser dures. Per sort a prop d’allà (a Valbonne) ens esperaven Elise i Jean Benôit, un encantador matrimoni amb dos fills que ens va acollir a través de la pàgina de Warmshowers, i al qual des d’aquí donem mil gràcies per aquest fantàstic cap de setmana.

Aquest cap de setmana a Cannes ens va servir per descansar, arreglar i millorar diferents aspectes de les bicis, i rebre la sempre emotiva visita de la família (aquesta vegada la d’en Max juntament amb la mare d’en Manel).

Continuem la ruta passant per Nice, on arribem als mil quilòmetres! Poc després arribem a Mònaco, el nostre tercer país de la ruta. D’acord, és un país petit, i ho vam passar en un dia, però no per això ho vam gaudir menys. Vam visitar Mònaco i vam fer el trajecte del mític circuit amb les bicis. Al port vam conèixer als tripulants de dues fragates espanyoles: La Hispania i la Giraldilla, una abraçada als seus capitans Marcos i Pepo i als seus companys!

Deixem Mònaco el mateix dia per aconseguir un lloc on dormir als afores. Al següent dia vam arribar a Itàlia!, casualment el 9 de setembre, just un mes després de començar aquesta aventura.

Aquests dies a Itàlia han estat de pedalar dur per aconseguir arribar divendres a Gènova, ja que han vingut a visitar-nos la família d’en Manel i la núvia d’en Max, als quals donem les gràcies per venir a veure’ns i fer-nos passar un fantàstic cap de setmana. Per sort gran part d’aquest últim tram ha estat pla i hem pogut aconseguir-ho amb un bon ritme. Cal esmentar que des Ventimiglia fins passat San Remo vam anar per el que abans era una via del tren i es va transformar en una pista ciclista molt aconseguida.

Com sempre, una abraçada a tots els que ens llegiu, compartiu, parleu i interactuáis tant en el blog com en les nostres xarxes socials de Facebook, Twitter i Google+ (encara que aquesta última no la faci servir ningú).

Gràcies a tots des de Genova! I esperem que hagueu tingut un feliç dia de la Diada 🙂